Per a que una organització funcioni cada part ha de complir amb les funcions que té assignades de la forma més eficient possible d’acord mab els objectius als que estigui dedicada.
El Cos de Mossos d’Esquadra forma part del sistema de seguretat pública de Catalunya i té com objectiu protegir el lliure exercici dels drets del ciutadans i garantitzar la seguretat ciutadana, fent complir les lleis.
La funció preventiva de fer complir les lleis comporta la denúncia i actuació vers els qui la imcompleixen, donant-se la paradoxa que la repressió forma part de l’objectiu principal, la prevenció, com l’altra cara d’una mateixa moneda.
En un mon ideal, la prevenció sense repressió aconseguiria la inexistència d’actes d’il·lícits, tanmateix, tots sabem que això és una utopia i que l’acció repressiva és inevitable.
El Cos de Mossos d’Esquadra, per raons político-socials ha destinat el gruix dels seus recursos a la prevenció deixant en un segon terme l’acció repressiva. Així doncs l’indicador del bon servei de seguretat ha estat el nombre de delictes coneguts, sense tenir en compte el nombre de denúncies, detencions i casos resolts.
Amb aquests paràmetres, als nostres comandaments se’ls valora per la capacitat que tinguin de reduir les infraccions legals, sense tenir en compte cap altre condicionant i aquests, alhora, han primat el servei de seguretat ciutadana, les patrulles al carrer, com a eina per reduir els il·lícits. És a dir, no importa saber qui estar incomplint la llei, sinò que la llei no s’incompleixi.
Tot plegat ha fet que cada cop més, unitats que, en principi, tenen l’objectiu d’identificar als autors dels il·lícits, per ordres i protocols interns, hagin assumit tasques de prevenció o pròpies d’unitats amb l’objectiu de la prevenció.
Cada funció té la seva importància en l’objectiu de l’organització. La prevenció és la més important i per això s’hi dediquen el major nombre de recursos, però, la repressió també és important i, si tot i destinar-hi pocs recursos, no se’ls dedica al objectiu que tenen encomanat, s’està defraudant al ciutadà.
De què serveix a un ciutadà denunciar un il·lícit si després no hi ha ningú que identifiqui a l’autor ? No resulta del tot necessari identificar als autor d’il·lícits als efectes que les seves accions no quedin impunes ?
Si els il·lícits queden impunes, els autors els continuran comentent i el gran esforç en prevenció de l’organització no servirà per a res.
Així doncs, s’ha de respectar la feina que fa cada unitat del Cos i no voler que una unitat es dediqui a tasques impròpies.
S’ha d’oferir a la ciutadania un servei de seguretat pública de qualitat a on hi hagi persones dedicades a prevenir els il·lícits, altres persones dedicades a atendre als ciutadans que denuncien il·lícits i el tercer graó, persones que investiguin els fets denunciats pels ciutadans, identifiquin als autors i aquests rebin la corresponent sanció o pena, independentment de la gravetat.
Les mancances del model policial establert al Cos, la manca d’efectius per portar a terme a aquest model ens està portant, cada cop més, a que una de les bases d’un model se seguretat pública de qualitat, el tercer graó, la investigació, estigui fent tasques de prevenció i atenció a la ciutadania, el qual, afegit a l’escassedat de recursos dedicats a aquesta funció, fa que cada cop hi hagi més impunitat i la tasca de prevenció sigui més ineficaç.
Cal un replantejament global del model organitzatiu del Cos amb l’objectiu d’aproximar-se tan com sigui possible a un model de seguretat pública de qualitat i allunyar-se del model policial d’aparador, d’imatge.
Així doncs, pel que fa a la branca professional d’investigació cal,
1- ACABAR AMB LA DISTORSIÓ QUE REPRESENTA LA DOBLE DEPENDÈNCIA ORGÀNICA DE LES UNITATS D’INVESTIGACIÓ DE LA COMISSARIA GENERAL TERRITORIAL I DE LA COMISSARIA GENERAL D’INVESTIGACIÓ.
2- DEFINIR I UNIFORMITZAR EL MODEL POLICIAL D’INVESTIGACIÓ ESTABLINT UNA METODOLOGIA I TIPUS D’ORGANITZACIÓ.
3- DESENVOLUPAR EL PLA DE CARRERA PROFESSIONAL AMB LA POSSIBILITAT DE LA PROMOCIÓ INTERNA VERTICAL D’ESPECIALITAT.
4- D’ACORD AMB EL PUNT 2, ESTABLIR UN MODEL HORARI I CONDICIONS DE TREBALL COMUNES.
5- CREAR UNITATS ORGÀNIQUES DE POLICIA JUDICIAL.
6- UN PLA DE FORMACIÓ I RECICLATGE PERMANENT.
A part d’aquest sis grans temes, hi ha sobre la taula altres reivindicacions que cal abordar, com són,
1- LA NOVA ESPECIALITAT DE POLICIA CINETÍFICA D’ABP.
2- L’APLICACIÓ DEL PACTE DE GUÀRDIES NO PRESENCIALS.
3- EL PASSI DE SER UI’S A SER UTI’S COMARCALS.
4- LA DOTACIÓ D’ARMILLES ANTIBALES INTERIORS.
5- LA POSSIBILITAT QUE ELS VALS DE ROBA ES PUGUIN INTERCANVIAR A QUALSEVOL LOCALITAT I EN COMERÇOS MÉS ASSEQUIBLES.
6- LA COMPENSACIÓ PEL TREBALL EN DIA FESTIU OFICIAL, SI ÉS EL CAS.
7- MODIFICACIÓ DE L’APLICATIU NIP PER A PODER INTRODUIR TOTA LA INFORMACIÓ DELS CASOS QUE NO ES RESOLEN PERÒ HI HA IMATGES, OBJECTES, DOCUMENTS, DESCRIPCIONS, NÚMEROS DE TELE`FON O ALTRES INDICIS QUE PODEN FACILITAR UNA POSTERIOR RESOLUCIÓ.
Per tot això, demanem l’obertura d’un diàleg amb alts comandaments del Cos per poder anar avançant en un model policial de qualitat.